Veure tots els debats

Quina importància creus que tenen els edificis de l'Ateneu Santboià?

Què creus que és més important preservar de l'Ateneu Santboià? Quina importància històrica creus que tenen els diferents edificis que el composen?

Respon

CAPTCHA
This question is for testing whether or not you are a human visitor and to prevent automated spam submissions.
m
i
N
s
n
Z
Inseriu-lo sense espais

9 respostes

Què cal tenir present a l'hora de preservar

En l'estat actual de les intal·lacions de l'Ateneu, és evident que no tot es podrà recuperar. És una llàstima no haver pogut actuar abans però és el que tenim. A partir d'aquí, sempre subjectivament, entenc que com a mínim és recuperable l'espai de la pista d'hivern així com la pista d'estiu, ambdues posades al dia,etc. El teatre ho veig a hores d'ara difícil. Cal tenir present la possibilitat de trobar restes arqueològiques i sobretot mirar de recuperar tot el que es pugui de Ca l'Amigant i del que es pugui recuperar que s'integri dins les noves instal·lacions o espais que es puguin crear. Tot aquest patrimoni no ha de ser un entrebanc per al nous Ateneu,al contrari, li doni encara més personalitat de la que ja té. Respecte als jardins i el sector que limita amb l'av. de Maria Girona, com l'antic escorxador, és un espai que ha de donar continuïtat entre l'Ateneu i els accessos al riu. Geològicament i paisatgísticament és un punt interessant que pugui ser accessible a la vista i a les persones.

Està clar que els jardins són

Està clar que els jardins són facilment recuperables per a la població, ja que sempre que hi ha concerts s'omple. També estaria bé que es recuperés més part del jardí i fer-lo estil anglès o romàntic, i fer-hi una zona d'esbarjo infantil aniria molt bé ja que hi manquen a la zona. La sala de ball podria tornar a ser sala de ball, tant de ball de saló a la tarda com a discoteca de nit (a poder ser fer diverses sales per diferents estils). Tots recordem lo famoses que eren les discoteques del Cèl i el Sonic. I la sala de ball de Sant Boi va ser famosa durant décades. Es podria tornar a recuperar aquesta activitat comercial per la ciutat. Sempre d'estil principis de segle, sense coses estrambotiques com van fer amb les discoteques. Es podria llogar per a associacions de balls que fessin les classes. El teatre es preciós, però potser seria massa car de rehabilitar. Si es fes una grada desplegable podria utilitzar-se tant com a auditori i teatre com a segona sala de ball. També podria llogar-se per fer classes de teatre o per grups de música com a zona d'assaig. O organitzar un festival de teatre o cinema. Si es recuperés el Bingo estaria molt original fer una sala ambientada als anys 70 (fins i tot els treballadors de la sala), y si la idea de bingo/casino no agrada als veïns de la ciutat dinar-li un altre ús.

Conservar el LÀTENEU

Sant Boi en Casales estamos muy bien equipados, pero en temas culturares como Teatros estamos bastante escasos. Seria muy bueno para nuestro pueblo conservar y mantener vivo el teatro de L'ATENEU.

Tot i que a sant boi ja

Tot i que a sant boi ja contem amb dos teatres, crec molt important preservar el teatre, per l'historia que porta al radera i tmb pr l'esforç i la superació. Ho vam aconseguir i no saviem que era impossible.

Aquestes coses només te les pregunten un cop...!

Personalment ho tinc molt clar. L’Ateneu ha de tornar a ser el que era, actualitzat als nous usos que se’n poden fer però sense que l’actualització modernista de la que parlem n’entorpeixi la història ni el caràcter que com a Ateneu ha de tenir, que com a Ateneu van construir, que com a Ateneu hem de conservar com a patrimoni essencial, característic, pintoresc i únic. Hem de mirar les fotografies antigues i conèixer el que va ser, parlar amb qui va viure aquella època d’esplendor si en tenim oportunitat i conjugar sense alterar ni estructuralment, ni simbològicament, ni ideològicament. Per començar, LA MARQUESINA és la marca de l’Ateneu com a símbol i, per tant, cal recuperar-ne tant la presència com la simbologia (en conseqüència, evidentment, també LA CAFETA amb la seva terrassa principal com a propi “bar-d’ateneu” –entenent-lo com a tal, un bar d’Ateneu és el que és, és per tots, és on els joves puguin prendre una cervesa amb els amics jugant al futbolí mentre l’avi d’algun fa un dòmino a la taula del fons i on els nebots de l’altre i els néts del de més enllà juguen en un espai segur, salubre, verd i amb encant). I com a símbol nostàlgic, també, la personalitat de l’antic ESCENARI dels Jardins (que a més d’ufanós era cobert). Això condueix al concepte “verd”; l’Ateneu ha de recuperar LA FRONDOSITAT de naturalesa que el proveïa d’ombra i puresa (veient fotografies antigues ens podem fer una idea de com actualment no té res a veure amb aquell caràcter idíl•lic –i també recuperar detalls que acompanyen les zones com ara LA FONT que hi ha pujant les escales cap als Jardins). Amb tot plegat, haurien s’incorporar-se, doncs, de nou a l’ús les zones ajardinades vàries que actualment no estan obertes al pas (camins de passeig allunyats del ciment i del plàstic de tota zona “d’esbarjo” que podem trobar a qualsevol punt de la vila). L’esbarjo. Per grans i per petits, i per tot-hom. Per què no trobar UN JARDÍ pels nens? Amb sorrals, tobogans, bancs... però verd. Per què no una zona (evidentíssimament, també verda) pels animals? Amb fonts i ombres. Perquè no zones on els infants es puguin moure sense necessitat de que sunpare o samare hagin d’estar mirant què toquen on se’n van o on trepitgen (diuen que la merda de la muntanya no fa pudor... però la de ciutat és asquerosa); zones per estar amb els petits i amb els nostres animals de manera sana, normal, sense més, sense restriccions, sense haver de separar el poder estar a gust del “haver d’estar amb el nen o l’animal”. Zones en poder estar junts i sense que res sigui un impediment o una murga. Com a espais també cal conservar EL BINGO (en primera instància per facilitat de conservació i re-obertura) com a sala interior multifuncional per a la tira d’activitats possibles. També el que coneixem com a LA DISCOTECA (perquè no oferir una alternativa d’oci nocturn a la joventut santboiana? Perquè haver de marxar del poble perseguit pels Mossos per la Rambla si es vol continuar la nit? Perquè haver de sentir la mateixa música a tot arreu? Perquè no una Sala que doni resposta a la demanda no-consumista-capitalista-de-moda de cert i important gruix poblacional que no té oferta a casa seva o a la comarca?). Pel que fa al TEATRE; a banda de que un parell de carrers més enllà hi ha els cines (que es fan servir per més coses que per passar pel•lícules) i el teatre de Cal Ninyo en estat novell; perquè conformar-nos amb un teatre amb butaques si podem convertir l’espai en polifacètic que pugui esdevenir també una sala per espectacles menys formals i estàtics? –no en sé un gram ni de disseny ni de res que si assembli, però segur que hi ha manera de polifacetitzar l’espai). I LES OFICINES pel meu gust son necessàries tal i com estan muntades (tant com a zona de reunió, com d’emmagatzematge de material curós, com de possibles sales-taller). M’agradaria sumar també als espais LA BIBLIOTECA (caseta del costat de la cafeta). Per ubicació ha de ser un espai útil i la opció de biblioteca (ampliant potser l’oferta a més sales-taller) seria molt llaminera com a punt neuràlgic de creació de consciència, d’informació, de trobada literària, de lloc de trobada i accés a informació no sempre a la ma de tothom. En fi, és la meva humil opinió, totalment defensable davant arguments polítics i econòmics varis i variats. És l’opinió d’algú que en fa ús de l’Ateneu i que se’l estima pel que ha estat, pel que es deixa (de moment) que sigui i pel que pot arribar a tornar a ser. Fem-ho bé que només en tenim un, òstia!

Hay que conservarlo

El Ateneu es un tesoro que tiene Sant Boi, por desgracia el estado en el que esta no permite la entrada. Si se restaurara de manera que volviera a ser lo que fue, tendríamos un palacio digno de hacer espectáculos. No hay que deshacernos de lo viejo... solo hay que restaurarlo ^^

Fases

Instaria a una Fase 0 de rehabilitació i conservació imminent i de manera col.lectiva del Bingo, de les Oficines i de la Biblioteca. Una Primera Fase de recuperació de la Sala de Ball com a inicial obra faraònica (per necessitat d'una sala magna interior); potser paral·lelament a la recuperació de l'edifici de la Cafeta, la costumització d'un Hall totalment impersonal i poc més funcional que una zona de pas, la millora de l'espai més utilitzat i popular dels Jardins i les zones verdes, i la personalització de la façana vista des de l'entrada de la vila. Una Segona Fase centrada en la demolició del Teatre (juntamet a l'ampliació d'aceres i de més) per refer-ne l'estructura. I si no em deixo res... una Tercera Fase de real autogestió de l'espai ja en inici de la història del Nou Ateneu. Cal optimitzar el temps per no perdre el que encara queda en peu i en bon estat estructural, i instar a la ciutadania a la participació en la recuperació dels espais possibles mitjançant la unió i la col·laboració de persones i entitats.